El 26 de març del 1244 es va signar a l’antiga Almisrà (l’actual el Camp, a l’Alcoià) el tractat d’aliança i de delimitació de les respectives zones de conquesta concordat entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella, el futur Alfons X, en nom del seu pare Ferran III.
Les intromissions de l’infant Alfons de Castella, des del regne de Múrcia, a la zona de conquesta reservada a la Corona d’Aragó per anteriors tractats amb Castella (de Tudellén i Cazola), provocaren una resolta reacció de Jaume I quan l’infant va intentar que se li rendira Xàtiva, assetjada pel rei des del febrer del 1244.
Emprant el mateix procediment, Jaume I es va apoderar de Villena i d’altres llocs de la conquesta castellana, actitud que va decidir l’infant a entaular negociacions, que van arribar a bon terme amb la signatura del tractat. Segons aquest, la línia divisòria entre els regnes de Castella i de València passava per la confluència del Xúquer i el Cabriol, per les serres d’Aiora, pel port d’Almansa i pel port de Biar i eixia a la mar per Aigües de Bussot.
Hi va actuar de mitjancera la reina Violant d’Hongria. Al marge del tractat, també se li va oferir a Alfons la seua filla major, la infanta Violant d’Aragó i Hongria, com a esposa.
Va estar vigent fins a la concòrdia de Torrellas del 1304, en què foren incorporats al Regne de València, Oriola, Alacant i Elx, però va perdurar com a límit entre les governacions de València i d’Oriola fins al 1707 i entre les diòcesis d’Oriola i de València fins al 1957.
El Tractat de Cazola
El Tractat de Cazola, de l’any 1178, convingut entre Alfons d’Aragó i Alfons VIII de Castella havia assignat a la conquesta dels reis aragonesos Xàtiva, Dénia i el port de Biar, el límit de les conquestes castellanes.
El primer incompliment d’aquest tractat es va produir el 1239, amb els tres intents de conquesta de les terres de Villena per part dels cavallers de Calatrava per ordre del rei Jaume I. Finalment Villena seria presa el 1240. Villena quedava a la zona castellana segons el tractat, de manera que la conquesta suposava una incursió aragonesa i una violació dels límits pactats.
Castella faria el mateix el 1242, quan l’infant Alfons va assetjar Alzira i, més endavant, el 1244, ho va intentar a Xàtiva. Un intent que va fracassar. Això va forçar la necessitat d’aclarir les fronteres per evitar la guerra. Diu el Llibre dels feyts que l’agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades a Xàtiva amb el pretext de fer construir per a l’infant una tenda moresca, però que Jaume I s’assabentà del veritable motiu d’aquelles entrades i prohibí tota mena de tractes amb els assetjats. I havent estat sorprès un dia l’al·ludit agent mentre conversava amb els sarraïns, el rei el feu penjar.
En virtut del tractat de Cazola es podria considerar Xàtiva com a conquesta castellana, o bé aragonesa, segons s’interpretara. Aquest fracàs va portar Alfons a prendre Énguera, més clarament en zona reservada per a Aragó.
Aquesta actitud deslleial contrastava amb la que observà Jaume I en l’any 1240, quan refusà l’oferiment que Zayyan ibn Mardanix li va fer del castell d’Alacant. Diu el Llibre dels feyts: «…car nós havíem convinences amb lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perquè la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar…».
Amb la conquesta d’Énguera, Jaume I acudí a les represàlies, i va fer que els cavallers de Calatrava que guardaven Villena li la lliuraren i també algunes altres poblacions que corresponien a Castella. Davant d’això, l’infant sol·licità de Jaume I l’entrevista que va tenir lloc a Almisrà.
Un esdeveniment celebrat
Al Camp, l’antiga Almisrà, els seus habitants celebren des del 1976 la fita històrica de la signatura del tractat entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella. S’aprofità un text, en castellà, escrit pel veí de Biar Francesc González Mollà (1906-1987), estrenat el 7 de novembre. L’home, carter de professió, s’atreví a escriure una obra amb tota la bona fe del món, però de qualitat molt discutible. No obstant això, es representà fins al 1981. I també en 1976 s’inaugurà un monument al Tractat de l’escultor camput Vicent Ferrero.
A partir del 1982 canvià el text, ara bilingüe (castellà-català), escrit pel fester alcoià Salvador Domènech Llorens (1929-1991), autor de les ambaixades de Crevillent, Elx, l’Olleria i el Camp. Un text que necessità d’una revisió exhaustiva en la part escrita en català, realitzada el 1994 pels professors Josep Guia i Maria Conca, els quals a més afegiren dues noves escenes al text original. L’obra de Domènech, però, continua sorprenent encara hui per l’ús d’un castellà tibat, tirant a culte, el de l’infant Alfons —el protagonista de debò— i host castellana, que contrasta amb el català d’espardenya emprat per Jaume I i els seus cavallers.
L’escenificació del Tractat ha comptat amb la col·laboració musical de la compositora Matilde Salvador (1918-2017), autora de l’Obertura que introdueix El Tractat. Tot i les mancances literàries i els prejudicis ideològics del text de Domènech, la representació anual ha permés divulgar la figura històrica de Jaume I entre un gran públic més enllà dels estrictes límits del Camp i, val a dir-ho, el 1982, quan s’estrenà la versió encara —diguem-ne— en cartell, l’ús del valencià en un espai teatral era una novetat il·lusionant després de dècades d’obscurantisme franquista. Això significà un revulsiu que va ajudar a popularitzar els actes del Tractat, que no ha renunciat mai a emprar els símbols propis i genuïns del País Valencià. Així, la senyera voleia amb orgull a la vila cada 25 d’agost, acompanyada en l’acte final d’homenatge a Jaume I amb els acords de la Muixeranga. Només per això ja paga la pena anar-hi cada 25 d’agost.
Fonts: El Tractat d’Almisrà / David Garrido, «El Tractat d’Almisrà», Diari La Veu, 2018 / Daniel Climent, «El Tractat d’Almisrà, una fita per al futur», Diari La Veu, 2014 / Viquipèdia
