El Consell ha aprovat aquest dimarts eliminar el Consell de l’Horta, amb l’objectiu «de simplificar estructures, estalviar costos i evitar duplicitats», i permetre «l’ús residencial dotacional a la zona d’horta més degradada o amb arbres, la qualificada de grau 3». Aquest organisme és l’encarregat de desenvolupar la Llei de l’Horta de València i de gestionar aquest territori com a Sistema Important del Patrimoni Agrari Mundial (SIPAM) i, per tant, suprimir-lo posa en risc les ajudes europees.
El govern valencià l’ha derogat mitjançant la modificació de la Llei de l’Horta de València i el Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització. A partir d’ara, les competències del Consell de l’Horta seran assumides directament pels departaments de Medi Ambient, Infraestructures i Territor, i d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca.
Segons el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, la modificació «respon a la necessitat d’abordar mancances i obstacles sorgits des de la seua aprovació el 2018 i que es considera que s’han vist agreujats per la riuada d’octubre del 2024». Per a ell, la llei aprovada pel Botànic ha sigut «un fracàs», perquè, a parer seu, no ha complit els objectius marcats i no va tindre en compte l’opinió dels municipis.
El conseller ha defensat que les circumstàncies exigeixen «accions immediates per a facilitar la rehabilitació i reconstrucció de l’horta, un espai valuós per la seua riquesa agrària, natural, cultural i paisatgística» i que la modificació pretén «preservar i dinamitzar aquest territori únic en resposta a les noves necessitats emergents».
També es modifiquen diferents punts per a abordar «amb urgència» la rehabilitació d’infraestructures hidràuliques i «evitar demores» en l’inici d’obres «que podrien afectar negativament les zones més afectades» i s’introdueixen «correccions tècniques que busquen impulsar la recuperació de l’espai agrari».
Així mateix, s’ha modificat la legislació sobre els llocs de recuperació de l’Horta de València «eliminant el límit temporal que impedia sol·licitar nous àmbits per a la seua declaració». El Consell considera que aquest «impediment legal» ha causat perjudicis a les persones propietàries i ha «obstaculitzat» la regeneració de terrenys.
Es flexibilitzen paràmetres urbanístics
Davant l’«extraordinària i urgent necessitat» de reparar o d’escometre determinades infraestructures, especialment les hidràuliques i els seus elements associats, se suprimeix el «caràcter vinculant» dels informes de la Conselleria competent en matèria de paisatge en relació amb les condicions per a les infraestructures en l’àmbit de l’Horta, «amb la finalitat de poder cohonestar adequadament els diferents interessos i béns jurídics presents en els procediments aprovatoris d’aquestes infraestructures».
A més, s’introdueixen «correccions tècniques» que han de servir per a «donar impuls» a la recuperació i dinamització d’aquest espai agrari, «aclarint el règim aplicable respecte al catàleg de protecció dels béns culturals, amb la finalitat de facilitar la seua urgent tramitació».
D’igual manera, es flexibilitzen determinats paràmetres urbanístics per a les construccions i instal·lacions agràries, mitjançant informe de la Conselleria competent en matèria d’agricultura i desenvolupament rural, «fundat en necessitats de l’activitat agrària, la qual cosa indubtablement facilitarà les urgents tasques de recuperació de les explotacions agràries afectades».
Sense impediments als barrancs de Xiva i de la Saleta
Preguntat per quants informes negatius han tingut els projectes d’actuació hidrològica als barranc de Xiva o de Poio i de la Saleta, que són els que estaven pendents, Martínez Mus ha defensat que, «des de hui, ja no hi haurà informes negatius que impedisquen cap obra».
«És un dels objectius del decret, que no hi haja cap dubte, perquè deixen de ser vinculants, per tant, es podrà avaluar i no suposarà mai cap obstacle com ja se sap de sobres que han suposat els informes en aplicació de la Llei de l’Horta», ha indicat.
