La Junta de govern local de Torrent (l’Horta Sud), formada pel Partit Popular i Vox i encapçalada per Amparo Folgado des de fa un mes, va acordar el passat 17 de juny retirar el nom de Vicent Torrent, líder d’Al Tall, de l’Auditori Municipal, al·legant que vol que les instal·lacions porten «el nom original», el que va tindre des del 1999 fins al 2016, ja que, a parer seu, la ciutadania el continua utilitzant.
La dreta i la ultradreta consideren que aquest homenatge que es va fer el 2016 a Vicent Torrent era «un greuge comparatiu a altres persones de la cultura torrentina i valenciana, que han investigat el nostre llegat musical i que són igualment mereixedores de reconeixements semblants».
«Són antivalencians»
El cantautor de Torrent Pau Alabajos va donar aquest dilluns la primícia d’aquesta decisió del PP i Vox a la seua ciutat en unes declaracions a Diari La Veu durant la concentració de protesta que va tindre lloc a Borriana contra la censura de revistes en valencià per part de l’Ajuntament d’aquest municipi de la Plana Baixa.
La decisió de l’Ajuntament de Torrent ha provocat crítiques d’altres partits polítics i entitats culturals i ciutadanes. Compromís lamenta que el PP i Vox hagen llevat a aquesta infraestructura cultural «el nom d’un referent de la música en valencià i membre del Consell Valencià de Cultura». «Odien la cultura, odien tot el que siga valencià», assevera.
Per a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), és «un nou cas de radicalisme i censura de PP-Vox». «No tenen respecte per la cultura ni per la música popular valenciana, ni pel valencià. Són antivalencians i governen contra la meitat de la població», retrau.
Vicent Torrent i Al Tall
Vicent Torrent (Torrent, 1945), llicenciat en magisteri i músic autodidacte, va formar part (amb els germans Julio i Tico Balanzà) de l’Equip València-Folk (1968-1972), que va introduir al País Valencià el moviment folk internacional cantat en la nostra llengua. En aquest període va començar a investigar en la tradició musical valenciana.
Després, el 1975 va fundar Al Tall, amb Miquel Gil, Manolo Lledó i Manolo Miralles, formació en la qual va continuar fins a la dissolució el 2013. Dins d’Al Tall va aportar la selecció i adaptació dels temes tradicionals i gran part de les noves composicions quant a la música i el text dels vint discos editats pel grup.
Al Tall va crear i interpretar en la tendència folk de la riproposta, terme italià que suposa la recuperació no ja d’antigues melodies i romanços, sinó la creació moderna partint dels sons bàsics i les formes tradicionals de musicar. Així, des de la tradició musical del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, el grup es va endinsar en el marc més ampli del conjunt de la música mediterrània amb una fusió d’estils que configura la seua tasca musical com una alternativa important per a situar la música actual de la Mediterrània, al marge d’altres ritmes importats, en els àmbits internacionals de l’Occident europeu.
En els concerts, Al Tall, amb la brillantor de les melodies, la correcció de l’execució musical (més de quinze instruments diversos de corda, vent i percussió) i el domini de l’escena, ha aconseguit una immediata connexió amb el públic, bé des de l’opció d’un repertori absolutament festiu que ha provocat la participació lúdica dels assistents, com des de l’opció d’un repertori tranquil que ha oferit l’oportunitat d’escoltar temes més delicats i complexos.
El 2018 Al Tall va rebre el Premi Vicent Ventura de la Universitat de València; el 2021, el Premi 25 d’Abril per les llibertats, de Comissions Obreres del País Valencià, i també el 2021, la distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana
Vicent Torrent, va publicar el 1992 amb el seu nom el disc titulat Rosa perduda, amb cançons pròpies, de contingut més íntim. El 1984 va impulsar des de la Conselleria de Cultura la campanya escolar de recopilació de música tradicional valenciana «Tallers de música popular», així com la col·lecció discogràfica «Fonoteca de materials», que va dirigir fins a la seua jubilació el 2009. El 1988 va escriure el llibre La música popular, editat el 1989 per l’Institut Valencià d’Estudis i Investigacions (IVEI), i reeditat el 2019. El 2022 va presentar l’àlbum Racons i cançons, amb temes compostos per ell.
Va impulsar en 1984 va dirigir fins a la seua jubilació en 2009 des de la Conselleria de Cultura la campanya escolar de recopilació de música tradicional valenciana ‘*Tallers de música popular’, així com la col·lecció discogràfica ‘Fonoteca de *materials’. Actualment, és membre del Consell Valencià de Cultura.
El 2004 va rebre el Porrot d’Honor de les Lletres Valencianes a Silla (l’Horta Sud); 2013, el Premi Síndic Pere Calp a Castelló (la Ribera Alta); el 2015, el Premi Carta Pobla a la seua ciutat; el 2016, va ser nomenat Fill Predilecte de l’Alcúdia (la Ribera Alta); el 2022, va obtindre el Premi Maulet de la Comissió 9 d’Octubre, el 2023, el Premi Quico Moret de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud. A més, és membre del Consell Valencià de Cultura des del 2021.
- ENTREVISTA | Vicent Torrent: «El bon moment de la música en valencià és un colp d’esperança perquè la llengua no s’evapore» | Per Joan Canela | 24 de setembre del 2022
- ENTREVISTA | Vicent Torrent: «La nostra pàtria musical és el Mediterrani» | Per Sixto Ferrero | 4 de febrer del 2017
-
Tal dia com hui del 2013 Al Tall es va acomiadar a Barcelona
