El vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, ha assegurat aquest dilluns que «la festa dels bous al carrer no ha sigut subvencionada per les administracions públiques, però ho serà a partir d’ara». Tan bon punt va prendre possessió del càrrec, ja es va lamentar que la seua activitat professional havia sigut, durant les últimes dècades, «la ventafocs de la cultura», a més d’estar «maltractada per l’administració».
Unes declaracions d’intencions que palesen que la tauromàquia prendrà un protagonisme ben destacat durant l’actual etapa política. Així, segurament, el previsible augment d’actes els pròxims anys batrà el rècord assolit fins ara al País Valencià el 2017: 9.512. L’any passat se’n van celebrar 8.702 i tot indica que enguany en seran més.
Només cal veure la programació taurina de les festes d’Almassora (la Plana Alta), que tindran lloc el mes vinent: 21 braus de ramaderies reconegudes (és a dir, els més cars) en una setmana. Un nombre que supera el de la darrera dècada, ja que va ser justament el 2013 quan se’n van fer més: 25. I no és l’únic municipi de la Plana que s’acosta a aquestes xifres. A Nules, per exemple, durant les passades festes d’agost, n’hi va haver 8, dels quals 5 patrocinats per l’Ajuntament i 3 per les penyes, i a les festes de la Soledat, que també se celebren a l’octubre, n’hi tornarà a haver una quantitat semblant.
A principis de setembre, les entitats animalistes AnimaNaturalis i CAS International van presentar un estudi sobre la despesa pública en festes taurines el 2019, l’any anterior a l’esclat del coronavirus el 2020, que va obligar a cancel·lar els festejos. Només a partir del 2022 van començar a organitzar-se amb la normalitat anterior a la pandèmia i, per tant, caldrà esperar fins a finals d’enguany per veure l’evolució d’aquests actes de «tauromàquia menor», atés que no impliquen la mort pública de l’animal. Un fet habitual abans del 2000, el de matar i escorxar l’animal al carrer, davant de la vista de tothom, que la crisi de les vaques boges i la tuberculina el 1997 va obligar a canviar per raons sanitàries. Des de llavors, el sacrifici dels bous es duu a terme posteriorment en escorxadors autoritzats.
Segons la investigació, a l’estat espanyol hi ha 1.820 municipis que organitzen i financen aquests actes (un 22%) «de manera directa i indirecta: pressupost municipal per a festes, subvencions i convenis amb associacions o empreses.». En total, el 2019, se’n van celebrar 17.708, i la despesa va ascendir, almenys, a 42 milions d’euros. Aquestes entitats remarquen que, «malgrat que la llei exigeix transparència en la destinació dels diners públics de cada municipi, només el 47% dels ajuntaments contactats va respondre complint els terminis determinats per la Llei 19/2013, la resta no han respost.»
I el País Valencià és on es concentra el nombre més elevat de bous al carrer, el 48,6% del total, amb una despesa de 17 milions d’euros el 2019, d’acord amb l’informe. El 50% dels municipis valencians programa actes taurins. Justament, fa uns dies, l’Ajuntament de València, governat pel PP i amb Vox com a soci preferent, va revocar la prohibició de fer bous embolats a les pedanies, aprovada per l’anterior equip de govern.
D’aquesta manera, el País Valencià va destinar a aquests espectacles el 40% dels diners públics de tot l’Estat. Per demarcacions, com apareix a l’estudi, la de Castelló se situava al capdavant, amb 8,7 milions d’euros; la seguia la de València, amb 6 milions d’euros, i finalment, la d’Alacant, amb 2 milions d’euros.
Morts, ferits i assegurances
La temporada passada, nou persones van morir per enganxades de bous, un altre lamentable rècord des que hi ha registres i, a més, 984 en van resultar ferides. Arran d’aquesta elevada sinistralitat, les asseguradores van plantejar objeccions per a cobrir els festejos.
Enguany, per fortuna, no hi ha hagut tantes morts. Fins aquest diumenge, han perdut la vida tres persones: un jove de Castalla, una anciana d’Almàssera (l’Horta Nord), que va ser envestida per una vaca que s’havia escapat del recinte a Tavernes Blanques, i un home de 61 anys a la Pobla de Farnals (l’Horta Nord).
Una esmena presentada pel Partit Popular i Ciutadans el desembre passat que estableix que, quan en l’acte taurí el risc assegurat siga inferior a l’import de l’assistència, el sistema públic valencià de salut es fa càrrec de l’import que no estiga assegurat, es va aprovar gràcies als vots del PSPV.
Aquesta modificació de la llei de mesures fiscals va evidenciar les diferències entre els partits del govern del Botànic, i va ser ben rebuda per les penyes taurines. Tanmateix, la pujada de preus ha fet que la festa s’encarisca prou.
D’altra banda, amb l’objectiu de millorar la seguretat, les tres diputacions subvencionen la Federació de Penyes Taurines amb 275.000 euros, que, segons el president d’aquesta entitat, s’inverteixen directament en mesures per a evitar riscos.
